ALEIX BARAU
Aleix Barau (Barcelona, 1992) comença a fer fotos al 2006. Pantalons amples, Lacoste i una visió de la realitat que ens recorda a “La Haine” (Mathieu Kassovitz, 1995) o a les primeres pel·lícules de Larry Clark. No hi ha fake, ell és així i els seus amics també. Entén la vida com un conjunt de situacions que val la pena fotografiar, i és per això que prefereix fer les fotos que vol simplement pel plaer de fer-les que acceptar encàrrecs remunerats on no pugui desplegar les ales.
2021 / 06 / 15
“Com que en aquella època no tenia el mitjans per plasmar-ho, em gravava imatges al cap. Ara que si que tinc els mitjans per plasmar-ho, agafo aquelles imatges i les fotografio”
Una de les coses que ens va semblar curiosa des de MAUS® és que ets un tio dels noranta fent fotos dels noranta. Què signifiquen per tu els noranta?
Les meves fotos són coses que tinc gravades al meu cap. Puc fer coses sense forçar-les, que siguin fruit d’una situació real, i d’altres en les que si que em monto la meva pel·lícula. Sobretot lo del xandall de Lacoste: tot això són mogudes de quan era petit, quan vaig passar de la primària a la ESO, al 2003-2004. Com que en aquella època no tenia el mitjans per plasmar-ho, em gravava imatges al cap. Ara que si que tinc els mitjans per plasmar-ho, agafo aquelles imatges i les fotografio.
O sigui que els any noranta funcionen com a motor creatiu de record, no?
Sí, el que em diu molta gent és que hauria de retratar el que està passant ara en aquesta època, però jo amb el que em sento identificat és amb aquesta època de la meva pre-adolescència, quan tot se’ns queda molt i és el que vull reflexar. Jo anar amb una discoteca i fer fotos de nous de 18 anys amb tot el món del trap no m’identifica. A mi el que m’identifica és lo altre, el que jo puc aportar i em sento original amb això.
I és la teva honestedat, perquè és el que veiem en les teves fotos, que són molt honestes.
Sí, pot estar preparat perquè al final la roba li poso jo al model, però també hem trenco molt el cap pensant qui dels meus amics o coneguts li encaixa aquesta roba que no li quedi molt forçat o quina situació. Al final sempre intento fer fotos de grups d’amics que siguin amics de veritat per crear situacions més naturals.
Això és una de les coses que ens preguntàvem, si et preparaves molt les sessions de fotos.
A mi m’agrada lo espontani i el que sí que he fet alguna vegada quan quedo amb algú que no conec en persona, però que he vist que el perfil m’encaixa per fotos és quedar en un bar abans per parlar durant mitja hora, una hora i conèixer la persona i llavors anem a fer una volta. Per exemple, l’últim shooting que vaig fer, la volia fer a Poble Nou i tenia llocs on volia anar, a uns edificis en concret, a la via del tren, però de cop anavem passejant i em crida l’atenció aquí i llavors espera que et faig una foto. Sempre la gent em diu com poso i jo sempre deixo que la gent faci el que vulgui i que estigui còmode, a no ser que jo tingui alguna cosa molt clara que vull que facin o vegi un gest que digui vale m’ha agradat aquest gest, queda’t congelat així un moment, però no m’agraden les coses forçades.
I com va ser treballar amb MAUS®?
Super easy perquè no ha sigut tal dia fem un shooting. Quedava amb el col·legues i portava una ampolla i anàvem amb les bicis, un altre dia quedava amb la meva xicota i anàvem a passejar per un parc on hi havien unes estàtues i tirava unes fotos. Ha sigut anar sempre amb l’ampolla i anar buscant moments. N’hi havia alguns que sí que tenia pensats i d’altres que he passat per un lloc i he dit, mira això. Per exemple, una que és com un M&M en un bar. Doncs aquesta és que un dia que vaig anar a recollir un Vinted allà i ho vaig veure i vaig anar corrent a casa a buscar unes ampolles i li vaig fer unes fotos. Tot bastant espontani. També volíem anar a fer fotos per allà el MNAC, que hi ha vàries estàtues, però vam anar quan estaven fent el Mobile World Congress i estava ple de policia perquè venia el rei i ja no vam podem fer-ho i llavors vam anar cap a la Fundació Miró.
Una foto amb la Brimo, MAUS® i el rei també hagués molat.
Ja, hagués sigut brutal.
Sobre les teves influències així més estètiques o cinèfiles, hi ha un referent més yanki del món del skater, Kids, Kern Park i també francés, com de barri parisí…
Sense voler el meu estil s’ha empapat d’aquests dos referents. Per exemple, lo de Kids, quan jo la vaig veure ja tenia vint anys, no la vaig veure abans i quan la vaig veure vaig pensar que era la vida que jo faig amb els meus col·legues quan vaig de viatge, quan anem a casa de qualsevol amb els matalassos al terra i anem deu a dormir, a tatuar-nos, a no sé què. I és on va començar la meva fotografia, fer fotos dels amics, dels viatges… I tot lo francés, doncs era tot el que tenia no a París però sí a Sant Boi, els nois dels barris es vestien així. Tot aquest concepte de Lacoste, Sergio Tacchini, las Reebok, las Air Max, ho tenia molt present. Hi havia molts magrebins a la meva escola i els gitanos també es vestien com ells i era aquesta moguda també. Veus la peli de la XX i és el meu barri de petit, no tan heavy però era el mateix.
I el nihilisme per aquesta generació, que tot importi una puta merda…
En realitat, jo dono la intenció de que m’importa una puta merda la meva fotografia, però en el fons m’ha costat molt arribar a fer la foto i jo està content amb la foto que faig. Abans mirava una foto de fa un mes meva i pensava és una merda. Vaig estar a casa els meus pares buscant per fer un fanzine de bicis entre caixes de sabates fotos que imprimia, no digitalitzava i jo no entenia com podia llançar així els diners, però era el moment que t’estàs trobant a tu i deies vaig a fer una foto ben feta, per intentar buscar la llum, però jo no sé fer això, a mi el que se’m dón bé és buscar el moment. Jo sempre flash guarro i som-hi. El més difícil és la visió de dir és una foto, que t’importa una merda com estigui enquadrada, la potència de la llum, el contrast…
A la merda amb les convencions, vaig a passar-m’ho bé fent fotos i a partir d’aquí trobo la meva excel·lència. Seria aquest el viatge?
Si no m’ho passés bé fent fotos, no ho faria. I el dia que pugui viure de la fotografia no m’ho creuré… Ara quan m’arriba un curro com el vostre és una passada perquè em paguen per fer algo que m’agrada.
Explica’ns la història de Lacoste. Com has aconseguit treballar amb ells?
És una història de fa molts anys. Tot va començar treballant a la botiga, on podia pillar roba i muntar un shooting. I després d’estudiar fotografia i sentir-me més preparat, vaig buscar per Instagram qui s’encarregava del màrqueting i vaig començar a generar contingut perquè ells ho vegin, i poc i poc a donar el seu fruit, i els hi van agradar unes fotos que volien. Ara hi ha un noi a Mèxic que fa deconstrucció de roba i volen que faci unes fotos de la seva roba. Ara tinc com 200 fotos més, que encara no han vist, i que els hi enviaré a veure si els hi interessa alguna.
Tu estàs en el context dels teus amics, de certa quotidianitat, però faries d’altres coses?
Sí, jo vaig estar fa uns anys fent el hippie per Àsia, bueno concretament a Malàisia i Tailàndia, i vaig fer fotos de muntanyes, paisatges… Ara si hi tornés faria fotos de les persones, com viuen… Per exemple, a Malàisia tenen una moguda de tunning amb els camions brutal. Molaria fer un Vice o un fanzine, localitzant un taller que ho fes. M’encantaria tenir el meu curro de dos projectes al mes a fer en un parell de setmanes i després fer els meus projectes personals, però ara mateix no és factible.
Sí, el tema de la precarietat i l’art…
Sí, jo tinc amics que em diuen que és de puta mare perquè em paguen pasta per fer unes quantes fotos i ja està. I jo els hi dic que m’ho he hagut de currar molt per arribar on sóc i que a més a més jo no tinc feines tots els mesos. Jo ara perquè tinc la botiga de XX i em substento, però jo he hagut de dir a molts curros que no perquè es menyspreava la meva feina de dir-me no sé quantes fotos de producte i et paguem tal, perquè jo crec que es menysprear-me a mi mateix, el problema és que si no tingués la botiga, hauria de fer aquestes feines. Però al final s’han de pagar les coses i apreciar el que costa fer-les.
Doncs sí…
A mi el que m’agradaria és anar a països com el Marroc pel tipus de fotos que faig jo i veure com es vesteixen els xavals d’allà amb les rèpliques, les falsificacions i llavors anar a Turquia i visitar una fàbrica on fan les falsificacions per fer fotos i veure com és el procés. Ells han creat una tendència, que aquí a Europa la portem de marques de veritat, però aquesta tendència l’han creat ells. Són coses que em ronden al cap de fa temps.
Hi ha una tendència d’una cosa falsa d’una gent més pudient que som nosaltres, que es compra la roba de veritat emulant a la penya que es compra una cosa falsa, però l’estil el creen ells.
Bueno, es que ara amb les col·laboracions… L’altre dia que si Gucci amb Adidas, això la primera vegada que ho vaig veure va ser als nois marroquins de quan anava a l’ESO, que portaven vambes que s’inventaven a les fàbriques, que agafaven unes Adidas i li posaven això de les Nike, i vinga 20 euros. I llavors ho veies i pensaves quina cosa més rara portaven, i ara ho veus que ho està fent la moda de veritat, empapant-se de tot això.
Què t’agradaria veure en una etiqueta de MAUS®?
Doncs a l’Unai Cardoner, un col·lega meu que pinta. Un xaval molt jove que pinta que flipes i jo sempre li dic que el que pinta si ho treu del llenç i ho adapta a altres formats és super guai. Fa molt d’oli, mogudes molt reals, no sembla que sigui d’un tio jove.
Recomanan’s peli, sèrie, llibre i àlbum de música?
Peli, Forrest Gump, perquè jo et diria que el meu amor per les vambes ve d’aquesta pel·lícula. De petit la vaig veure moltes vegades i m’encantava, i la banda sonora és una passada. Doncs en comptes d’un llibre, us recomano un fanzine, “Thanks for your business” del fotògraf Quentin De Briey, que barreja la seva feina de moda amb projectes personals. De música, últimament estic bastant amb el jazz, recomanaria algun del Chet Baker o Stardust de John Coltrane.
ENTREVISTA: POL FERÁNDEZ
JUNY 2022
MAUS®
VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE