Carlos Darder (Palma de Mallorca, 1998) va agafar la càmera per fer una col·lecció de moments amb els seus amics i així poder recordar-los. És per aquest motiu que entén la fotografia com un diari que l’ajuda a ordenar la seva vida, les seves intimitats i poder captar els moments quotidians sota el seu prisma d’àngel caigut als inferns. Li encanta poder practicar la paciència esperant el resultat del revelat dels seus carrets. Tatuador de professió que vol mantenir la fotografia sempre com un hobby. Tant li fa Instagram i el que pensin d’ell. Les seves fotografies així ho demostren.
CARLOS DARDER
2021 / 06 / 15
Em va sorprendre saber que també eres tatuador …
CD: Si … vaig començar fa un parell d’anys i ho vaig compaginant amb el que m’agrada fer, que són un munt de coses i intento sempre treure el màxim profit del que faig.
I viatges pel món tatuant.
CD: Si, és un gust. Perquè sent tatuador pots anar on hi hagi gent que vulgui teus tatuatges, la veritat és que em sento súper afortunat.
Com vas començar a dibuixar i a tatuar?
CD: Doncs la veritat és que vaig començar jo sol, vaig agafar una agulla i em vaig començar a tatuar i després als col·legues … i em vaig dir: Puc tatuar a la gent? Puc viure d’això? I així va ser.
En dos anys t’has tatuat molt, no?
CD: Si, a la pandèmia cada dia em tatuaba i mira, ara sóc un quadre.
Dispares molt en analògic.
CD: Sempre en analògic, si. M’agrada el procés de la paciència, d’oblidar-te del que has disparat i que al revelar-ho sigui una sorpresa. Sóc molt impacient i em costa haver d’esperar; esperant el revelat de la foto és l’únic moment en què accepto tenir paciència.
Però a Instagram tot és més immediat … ¿Dispares pensant en Instagram?
CD: Què va! Disparo pensant en el que m’agrada, i si a mi m’agrada doncs ho penjo. Normalment faig les fotos per als llibres que faig, i a vegades les pujo a Instagram. Publico els llibres de manera independent amb un dissenyador gràfic de Londres.
“Tot és un diari, del meu món, de la gent que conec perquè de vegades me n’oblido de més de la meitat de les coses que faig”
Es contradiu molt amb la filosofia de molts artistes a Instagram que semblen buscar el like …
CD: Buff … a mi això em sembla un conyàs … A la fin el que faig és per a mi. El que tinc a Instagram és per a mi, és un diari. O el que tinc a la web. Tot és un diari, del meu món, de la gent que conec perquè de vegades me n’oblido de més de la meitat de les coses que faig i així ho tinc documentat i ordenat per anys.
Si! Jo et vaig conèixer a través del teu diari, que comença el 2017: veig que és molt honest, molta veritat, terapèutic, veig molta realitat.
CD: Moltes gràcies! Doncs si, al final és el que visc i veig, després ho comparteixo, res més.
Et fotografies sense filtres tu mateix i a les persones de la teva vida privada. La gent t’ho permet?
CD: Si, quan vull, disparo la foto i si a algú li molesta doncs … hahaha és qüestió de sort. Amb els meus amics si que els dic: quiet, no et moguis. I els faig la foto. Com el moment de després de follar …
Si … veig que molts de les teves parelles o rotllos hi són.
CD: Si, són els meus musos. M’inspiren. I quan no tinc a ningú i estic sol a casa em faig autorretrat.
Ets el teu propi muso?
CD: Total. Quan hi ha una foto que ningú vol fer m’hi poso jo.
Desde que has començat a publicar fotos, ja siguin de tú mateix o d’altres persones, no hi ha cap pudor en disparar penis, semen … em flipa. Gairebé sempre veiem només a la dona nua com una cosa normal …
CD: Ja … és que són coses que vivim cada dia, i en el cas de les meves amigues m’encanta fer-los fotos de la regla. A moltes dones els fa fàstic, però penso que és una tonteria perquè les que ho critiquen també tenen la regla.
“A moltes dones els fa fàstic, però penso que és una tonteria perquè les que ho critiquen també tenen la regla”
Si, hi ha una veritat, molt punk i molt elegant. Les teves fotos de vegades em recorden a Wolfang Tillmans.
CD: Ah, hostia que guai, no el tinc com a referència però la veritat és que m’agrada.
La vida a Palma de Mallorca … explica’m.
CD: La veritat és que és difícil ser lliure allà … sempre col·locat i de festa per oblidar la monotonia, al final sempre me’n vull anar. Molts només vénen a l’estiu i després se’n van. La gent és conservadora. Em vaig fer una foto despullat al carrer per fer un pòster i la gent va començar a cridar-me maricón. Això ho faig a New York o a Berlín i la gent ni et mira. A Palma és un conyàs …
“Als 16 anys vaig començar a sortir de festa i a anar a tot arreu amb la càmera per poder recordar el moment“
Com vas descobrir la fotografía?
CD: La meva mare és fotògrafa documental i sempre he crescut envoltat de fotos. Als 16 anys vaig començar a sortir de festa i a anar a tot arreu amb la càmera per poder recordar el moment.
Et planteges la fotografia de manera professional?
CD: No, la veritat és que si ve feina bé, però principalment ho faig per mi. No vull convertir aquest hobby tan maco que tinc, que m’agrada tant, en una feina. Sinó a al final la cosa canvia. Em va passar amb el tatuatge: al principi em feia molta il·lusió poder tatuar als meus col·legues, i ja quan és una feina, doncs no mola tant.
Com va ser l’experiència de les fotos amb MAUS® a Los Angeles i Nou Mèxic.
CD: Em va molar molt! La veritat és que ja havia fet un munt de fotos per a una editorial i va ser un motiu per pensar en més fotos. Vaig tornar a començar de 0 a LA … La foto a Venice Beach … vaig passar por. En aquest passeig la gent està literalment boja, gent anada del cap: et criden … Jo em vaig beure dos Margaritas abans de fer les fotos. Al final la gent no em va fer ni cas, però estava cagat.
A qui et molaria veure a una etiqueta de MAUS®?
CD: A Drew Barrymore o Lana del Rey, a qui porto escoltant tota la vida.
Disc, peli i llibre.
CD: De música qualsevol cosa de Lana del Rey. De peli … Kids i Requiem for a Dream. The Lovely Bones també … es increïble. ¿Llibre? La Verònica decideix morir de Cohelo i Els quatre acords: llibre de saviesa tolteca de Miguel Ruiz, me’l vaig trobar a New York i ho vaig viure com un senyal. És un llibre que no havia vist en la meva vida i vaig flipar.
ENTREVISTA: JORDI CLUSELLA
SEPTEMBRE 2021
MAUS®
VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE