MF: No sóc gaire de parlar però ho intentaré…

Sempre que t’he vist fer fotos m’ha semblat que ho fas d’una manera molt instintiva. Sense mètode. És així?

MF: Si. En el fons és el meu mètode. Em costa quan les coses estan fixades… com a les publis. Tot s’ha de quadrar perquè som varis els que currem. Però quan millor funciono és quan estic sola i em deixo portar pel que el meu cos sent. Desprès li trobo el perquè. Primer sento i després analitzo i trobo el concepte. Això es contraposa de vegades amb els encàrrecs d’alguns clients però m’adapto al medi que em toca. Treballo millor amb la menor quantitat de gent possible i amb llibertat de crear.

Com al nostre shooting, que em deies que et vas deixar endur i vas disparar molta teta…

Si, hahaha, clar, és això el que em passa… La model que veieu a les fotos és amiga meva i de seguida em vaig trobar molt còmode. Però clar, vaig fluint i de cop penso: això és un encàrrec! Que potser l’estic cagant! No li vaig posar sostens en cap moment… no me’n vaig adonar fins que les vaig revelar. Això té la part bona que no em censuro però també em passa que deixo de pensar el que estic fent i això té conseqüències…

A nosaltres ens ha agradat, és nota que hi ha llibertat.

MF: Si, és així.