LA TEVA CISTELLA
Asset 2 ETS MAJOR D’EDAT? NO
Instagram @maus.art

Mònica Figueras (Palamós, 1988) és una fotògrafa criada a Palamós que s’inspira a l’Empordà i s’organitza a Barcelona. L’obsessionen els colors i la naturalesa. Sap trobar el punt kitsch a gairebé tot. Instintiva, li agrada fluir, treballar amb models a qui coneix i, idealment, amb la seva petita càmera i prou. Quan pot, fotografia a gent despullada corrent per espais naturals.

MÒNICA FIGUERAS


2021 / 06 / 15

MF: No sóc gaire de parlar però ho intentaré…

Sempre que t’he vist fer fotos m’ha semblat que ho fas d’una manera molt instintiva. Sense mètode. És així?

MF: Si. En el fons és el meu mètode. Em costa quan les coses estan fixades… com a les publis. Tot s’ha de quadrar perquè som varis els que currem. Però quan millor funciono és quan estic sola i em deixo portar pel que el meu cos sent. Desprès li trobo el perquè. Primer sento i després analitzo i trobo el concepte. Això es contraposa de vegades amb els encàrrecs d’alguns clients però m’adapto al medi que em toca. Treballo millor amb la menor quantitat de gent possible i amb llibertat de crear.

Com al nostre shooting, que em deies que et vas deixar endur i vas disparar molta teta…

Si, hahaha, clar, és això el que em passa… La model que veieu a les fotos és amiga meva i de seguida em vaig trobar molt còmode. Però clar, vaig fluint i de cop penso: això és un encàrrec! Que potser l’estic cagant! No li vaig posar sostens en cap moment… no me’n vaig adonar fins que les vaig revelar. Això té la part bona que no em censuro però també em passa que deixo de pensar el que estic fent i això té conseqüències…

A nosaltres ens ha agradat, és nota que hi ha llibertat.

MF: Si, és així.

Empordà. Dispares un Empordà poc idealitzat, kitsch però bonic.

MF: Clar, tinc una visió de local. Porto tota la vida aquí (Palamós). Jo porto a les meves amigues al meu pis de tota la vida, el dels 0 als 16 anys, i la gent es sorprèn perquè és un pis de platja, de veraneo. Un pis al passeig. Al bloc només hi vivíem nosaltres durant tot l’any. Vinc d’una família de pescadors, persones molt de poble. Això m’ha influenciat. Tinc una visió pròpia de la costa Brava. Jo no m’hi fixo amb el que es fixen els turistes, no és millor ni pitjor, és diferent. Jo visc l’arribada dels turistes, els càmpings… aquest kitsch. Els turistes de Barcelona no ho veuen això… però veuen altres coses.

Ens fas fotos a nosaltres… Ens fas de mirall.

MF: Si… i me’n ric de mi mateixa. Me’n ric de lo cutres que som tots. Jo inclosa. Turistes, campings, piscines… però també m’agraden els reportatges dels locals, dels pescadors. Trobar llocs on no s’hi va perquè no es consideren bonics. I quan estic a Barcelona gairebé mai faig fotos. Quan creo mai és a Barcelona. La naturalesa m’inspira molt, la ciutat em costa.  Jo m’obsessiono pels colors i Barcelona és molt gris. A Barna hi ha molts imputs però no hi ha els colors.

Sempre fotografies a dones.

MF: M’identifico amb les dones i hi conecto més. Estic més còmode. Podria disparar a un noi tranquil·lament. Ara m’estic adonant que treballo millor amb persones properes que amb models que m’imposen. Si conec a qui disparo puc explicar més coses amb les fotos. Estic intentant que sempre hi hagi connexió amb les persones abans d’una sessió de fotos. Si puc, intento quedar i fer unes birres per conèixer a qui fotografiaré abans d’un shooting. Que hi hagi connexió… aquest moment de fer birres és molt important.

“Si conec a qui disparo puc explicar més coses amb les fotos.”

Parla’m de culs…

MF: El projecte This is cul, haaha, un joc de paraules en anglès. Cul de cul, i cool de guay. Tot comença amb tres amigues corrent a unes dunes a Fuerteventura. Després de córrer despullades i que els hi fes fotos em van explicar el què van sentir. Elles tenen vergonya però es van sentir tan lliures i felices corrent en pilotes en la natura… Em va agradar la idea de començar un projecte on persones corrin despullades en espais naturals i m’expliquin com es senten. I m’agradaria que això acabi amb una expo o un llibre. Per a mi això és la llibertat. Vaig fer una crida a través d’Instagram en la que demanava a qui volgués que li fotografiés el cul que m’escrivís. Al principi costa però després és molt alliberador. Ja saps… t’apunto a tu i als teus fills a la llista. No em tanco a cap cos, homes dones… cossos autèntics.

A qui et molaria veure en una etiqueta de MAUS®?

MF: A Coco Dávez. Crec que té quelcom semblant al que faig amb les meves fotos però ella ho fa amb il·lustracions. L’altre és Martin Parr. Potser em passo… però em flipa.

Llibre, disc, peli o serie.

MF: Llibre… doncs un que m’estic llegint ara, “El arte de amar”, d’Erich Fromm. Últimament estic escoltant molt a The Blaze. I de peli… qualsevol de la directora de cine francesa Mia Hansen-Love.

ENTREVISTA: JORDI CLUSELLA
JUNY 2021
MAUS®

VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE