Anxo Casal (Barcelona, 1998), aka Subrogado, va començar a fer fotos a col·legues i personatges de la nit amb el flash. Igual que els gats (protagonistes en bastantes de les seves fotos), és a la nit quan se sent més còmode. No fotografia directament la realitat sinó que hi intervé i la facciona per aconseguir imatges impactants. Té 3 col·legues que l’acompanyen a totes les aventures que es proposa; a la de passejar un cap de cabra pel Raval en plena campanya electoral del 2017 també. Requisit per fer el que fa: passar-s’ho bé.
SUBROGADO (ANXO CASAL)
2021 / 06 / 15
Per què Subrogado?
AC: Doncs la veritat és que és una història bastant penosa. Estàvem a una classe d’empresa a batxillerat i ens van explicar el concepte de “subrogar”. Em va fer gràcia i era una època en la que estava canviant de nom tota l’estona i vaig dir: “subrogar… SUBROGADO”. Em va contactar per Instagram una empresa de subrogar fills i em van comentar fotos perquè es pensaven que jo era un noi subrogat. Algun dia tornaré a firmar com a Anxo, ja que m’agrada, és un nom gallec i és poc comú. Ho agraeixo.
Em fa la impressió que treballes amb conceptes molt sòlids. Com els prepares?
AC: Vaig començar a treballar amb una productora fent rodatges i no m’ho passava del tot bé. Llavors vaig començar a treballar amb un fotògraf que es diu Adrià Canyameras… El més important per a mi és passar-ho bé i que l’experiència sigui real. M’agrada tenir experiències, sóc exigent amb el resultat però sempre vull experiències noves. M’agrada anar amb una idea sòlida i treballar al moment. I quan passa això ho agraeixo.
Amb MAUS® t’ha passat això?
AC: Si, m’ho vaig passar molt bé, anar bevent, anar a visitar amics, anar a la platja, crear ambients per a passar-ho bé… Crear conceptes, com el la foto del bebè, hahaha Passar-ho bé sempre és millor amb els amics.
“A mi m’agrada intervenir, m’agrada ficcionar, treballar el moment.”
Vas tot el dia amb la càmera o només quan vas a buscar fotos?
AC: Sempre m’agrada disparar quan tinc una idea. A mi m’agrada intervenir, m’agrada ficcionar, treballar el moment.
Com arribes a aquestes idees?
AC: Normalment tinc un amic que és el que m’ajuda a fer les fotos, que és el Lluc. Li tiro les idees i ell m’ajuda a construir-les. La veritat és que m’ajuda amb totes aquestes bogeries. Tinc un grup de tres amics que em recolzen amb tot. Ara hem rodat un videoclip que és el part d’una vaca… Merda això és spoiler, no ho puc dir.
Sempre mola tenir “un Lluc” a prop.
AC: Si, estic buscant la meva identitat al 100%. El que tinc clar és que m’ho vull passar bé. Les feines més d’encàrrec doncs no m’ho passo tan bé la veritat…
“L’efecte que volia generar quan començava era sorprendre a primera vista. Fer una crítica a la quantitat d’imatges que consumim al dia.”
Jo et veig un estil definit: punki, gamberro però elegant… coherent.
AC: Em costa mirar la meva pròpia essència… La història del cap de cabra és curiosa. L’efecte que volia generar quan començava era sorprendre a primera vista. Fer una crítica a la quantitat d’imatges que consumim al dia. Volia impactar. Noto que la major part dels fotògrafs i creatius ens acabem retroalimentant perquè ho veiem a Instagram… és per això que sempre ha provat de ser impactant, per sortir d’això, suposo. I Bueno, la història del cap de cabra. Era el 2019, quan es va fer el referèndum… si no m’equivoco. Quin any va ser el referèndum?
2017
AC: Això. Era després de l’1 d’Octubre, era quan hi havia les eleccions de Desembre després de l’empresonament dels presos polítics… és important saber això per ubicar el moment. Volíem fer bodegons amb un cap de cabra pel Raval amb dos amics, entre ells el Lluc. El volíem posar a botigues, a diferents llocs… algo bastant bizarro. I vam posar el cap de cabra a l’estand de Ciudadanos… sense cap implicació política, hahaha Hauria pogut ser a l’stand de qualsevol partit polític. L’ambient estava molt crispat. No parava de fer fotos al cap de cabra i a la gent que passava per allà… Fins que la gent es va anar aixecant i posant nerviosa i ens van agafar com si fóssim criminals, va venir la poli i tot. Al dia següent va sortir a tots els diaris que dos joves indepes havien tirat un cap de cabra a Ciudadanos, quan personalment a mi aquest tema no m’importa massa. Estàvem simplement fent el burro. No les puc publicar però són molt bones aquestes fotos! No m’ha arribat mai la denuncia… però volien arma política i va sortir per a tot arreu. Em vaig cagar… però per sort no van publicar el meu nom. No me n’arrepenteixo… però ara veig que tampoc és el meu motor per fer fotografies. És una experiència més i ja.
Dispares pensant en Instagram?
AC: No disparo pensant que ha d’anar a Instagram, no penso gens quan faig les fotos o vídeos, però si que és cert que Instagram és el lloc on ho compartim. Al final el problema és la retroalimentació que provoquen les xarxes socials. Compartir té aquestes coses, que tothom acaba fent el mateix, la mateixa tendència. Copiar i referenciar no és el problema. El tema és l’objectiu: que penjar a Instagram sigui l’objectiu final, és que pot fer que tot això sigui tòxic.
Et censures?
AC: No. Només em limito a passar-ho bé. Si que me n’arrepenteixo quan em passo o em complico per realitzar projectes… Per exemple: en un encàrrec de fer un vídeo a uns mobles vam posar taules sobre quatre cotxes…. fins aquí tot bé… però el problema va ser quan vaig plantejar-me la idea de que les taules poguessin penjar d’un helicòpter però no teníem pasta. Ja em veus preguntant a casa dels meus avis on aconsegueixo un helicòpter i resulta que uns cosins de la meva àvia que no sé ni qui són tenen una empresa de lloguer d’helicòpters. Ho vaig aconseguir però al final tampoc vaig estar del tot content amb el resultat. De vegades per a fer les coses bé fa falta un foquista, una millor càmera… i això implicava diners que no teníem. De vegades em complico la vida.
Dispares molt el món de la nit.
AC: Si. A la nit hi ha més llibertat. A la nit no hi ha ningú, pots fer el que et doni la gana… fins a un cert punt perquè hi ha policia. És més lliure, em sento còmode a la nit. M’agrada molt el flaix… la nit és perfecte. No m’havia fixat que li donava tanta canya a la nit, sobretot quan començava.
Creus que hi ha una escena fotogràfica a Barcelona?
AC: És difícil… No veig escena de fotografia. Veig una petita escena artística, que ens coneixem tots i podem col·laborar entre nosaltres. Això està guay.
Per exemple…
AC: Doncs el col·lectiu Sociedad 0. Són dissenyadors. Són amics que tenen una nau a l’Hospitalet. Sóc gran seguidor seu i m’agrada moltíssim el que fan. O amigues com l’Anna Izquierdo que fa fotografia i ara és a Bèlgica… Ara estic una mica isolat per culpa de les feines que em donen diners.
A qui t’agradaria veure a una etiqueta de MAUS®?
AC: Hòstia… doncs a l’Adrià Canyameres que és amic i referent. També em molaria veure art digital, com els Digo Studio que són molt guais… tot i que la peça que ha fet la Blanca (Miró) a la vostra etiqueta també és bastant digital.
Ens recomanes una peli, un llibre i un disc?
AC: Llibre… Em va a èpoques. Ara estic llegint “Història general de los Piratas”. És una mica com un llibre de fets i jo sóc d’aquests que miren bastant la Wikipedia… i m’agrada perquè és en plan aquest any aquest va fer això i allò… és molt interessant el llibre. Els pirates sempre han estat molt mitificats i no se sap ben bé que van fer o deixar de fer. Àlbum… Un artista que es diu Meitei, que és molt ambiental: sons japonesos barrejats amb una espècie d’ambient… no sabria com definir-ho. Et transporten, et porten a una espècie de pau encara que no li diria ben bé pau… em saneja molt i m’ajuda a enfocar-me. De sèrie estic tornant a mirar una de les meves series preferides que és “Cowboy Bebop”, sèrie anime i western espacial. Amb una banda sonora de jazz molt, molt, molt guay. M’agrada molt l’anime: sortir de la realitat i entrar als mons que creen.
ENTREVISTA: JORDI CLUSELLA
SETEMBRE 2021
MAUS®
VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE VIEW MORE